Psicòloga, antropòloga, música i activista feminista
El meu nom és Monty Peiró i vaig nàixer el 12 d’abril de 1981. Em resulta complicat explicar «què» soc, així que anem per parts. A l’escola sempre em renyien per la meua hiperactivitat i perquè volia fer moltíssimes coses i ser moltes altres de major. Em deien que això no podia ser, que «aprenent de tot, mestre de res«, i vaig intentar centrar-me i triar sols una cosa per fer, però vaig ser incapaç. Així que vaig fer d’eixa frase el meu leitmotiv, vaig decidir que ser aprenent de tot era una bona manera de viure i vaig reivindicar el meu dret a fer tot el que em done la gana i em faça feliç.
Soc licenciada en Psicologia per la Universitat de València, graduada en Antropologia Social i Cultural per la UNED i mediadora intercultural de professió.
A més, col·labore en els programes de ràdio Territori Sonor i Pròxima Parada, ambdós d’À Punt, i tinc un podcast titulat Todo Mal. Cante i toque la guitarra en la banda Gran Quivira, en The Umbrellas i en Everlastrings, i cante en The Backseats.
He sigut cantant i compositora del grup de hard rock Sweet Little Sister, una de les primeres bandes formada majoritàriament per dones en aquesta escena. També he sigut guitarrista del grup femení The Sheenas i cantant de la formació Interceptor. Vaig formar part del trio de multiinstrumentistes Femme Fractal on cantava i tocava la guitarra, el baix, l’ukulele i la percussió. He col·laborat amb moltíssims grups i artistes tant a estudi com en directe: Mafalda, Los Chikos del Maíz, Alfredo de Barricada, els suecs Hardcore Superstar, Sujeto K, Uzzhuaia o Gigatron, entre d’altres, i he treballat com a corista d’estudi i en directe amb artistes com Seguridad Social, Neus Ferri, Reina Roja, The Stone Circus, Los Vicentes o Ramonets. També vaig treballar, durant onze anys, en diferents orquestres, primer com a baixista i després com a cantant.
I també he treballat com a Rock DJ a llocs com La Flama, Mogambo, Kraken Rock Bar o Alcatraz Rock Bar.
Vaig ser autora i directora de l’obra de microteatre musical Un bonito Cadáver, i compositora, junt amb Isabel Latorre, de la cançó de la banda sonora del documental El último abrazo, nominat als Goya 2015. He publicat un relat en el llibre Simpatía por el relato, i un text en el disc-llibre de Mamá Ladilla Jamón Beibe. Vaig participar com antropòloga en el documental La Bomba Carraixet. He escrit en revistes com Mondosonoro i en fanzines i webzines.
Vaig ser guionista del còmic Fallaz, sobre una invasió zombi a una València en Falles. Durant una època vaig col·laborar en el programa de ràdio “La casa de la tía Enriqueta”, amb Chimo Bayo, parlant de cinema de zombis i entrevistant grups de rock. A més, he organitzat dos cicles de cinema zombi i sèrie B al Kraken Rock Bar, a València.
Sempre he reivindicat una major presència i visibilitat de les dones en la música, tema sobre el qual he parlat en nombroses taules rodones i xarrades. Algunes persones m’han anomenat «agitadora cultural» i la veritat, és un qualificatiu amb el qual em sent identificada. Crec en la cultura com a motor de canvi, com a agent imprescindible en l’evolució de les societats cap a llocs i espais més justos i més igualitaris, i sempre he tractat de transmetre, des de la meua posició, la necessitat de lluitar, qüestionar i avançar.
«Pioneres» és un projecte al qual li tinc un afecte especial. Com a música, investigadora i feminista, estar en contacte amb tantes dones que han forjat la història de la música a les nostres comarques és un un privilegi i un regal que agraisc cada dia.
Ací trobareu el meu treball al llarg de les cinc temporades que estic al capdavant de «Pioneres». Gràcies infinites a Territori Sonor i a Lof Media per deixar-me aquest espai i per creure en mi. Gràcies infinites també a À Punt per donar suport a la cultura i la memòria de les dones músiques.
